CAP i diversitat cultural

Nora explica que el servei de mediació ja fa temps ja fa temps que existeix al CAP té l’objectiu de millorar el servei pel que fa l’accés i comunicació salvant les barreres culturals que hi puguin haver. Els professionals que realitzen el servei són físicament al CAP. Actuen sota demanda, dins d’un horari limitat, dies i hores. Actuen a partir de demanda de professionals i de pacients. En altres CAPs existeix un sistema d’agenda, no el cas de Manso. Per programar existeix un telèfon que hi ha en u cartell, i allà s’indica els horaris. No sabem quants professionals hi ha disponibles en el CAP de Manso, més enllà de la Nora que cobreix població d’origen magrebí i àrab, hi ha uns 3 o 4 especialitzat en urdu. Existeix una figura que coordina als professionals que realitzen la mediació a Manso, Sonia Ribas (nom i ortografia a confirmar) que està a la 1a planta. Hi ha la necessitat de que a la propera reunió es pugui fer una presentació del funcionament i característiques del servei.

Sobre la tasca de les mediadores prioritzen aquella població que fa poc que ha arribat, doncs les dificultats idiomàtiques i la desconeixença de la cultura i sistema són majors. Tot i això no tots els casos són iguals, hi ha pacients que ja venen acompanyats. Especialment actuen, o com a mínim la Nora, en ginecologia, principalment al voltant d’anticonceptius, i en pediatria, amb una especial atenció a les vacunes i al calendari d’aquestes. Per exemple no actuen gaire o gens en el camp d’actuació de les RBEC, en el cas del veïnat d’origen magrebí i àrab no acostumen a expresar malestar emocional en el context clínic.

Aquesta actuació i perspectiva permet per exemple incorporar fenòmens com el ramadà en l’atenció sanitària. Per abordar problemàtiques que es poden derivar a nivell de nutrició o tenir-ho en compte a l’hora de programar analíqtiques. Existeix documentació traduïda a l'àrab i l'urdú pel que fa la nutrició, també es parla de sessions grupals sobre patologies en altres idiomes. Com a mostra de sensibilització es comenta una iniciativa que es realitzava amb èxit fa uns anys, al consulat de Pakistan es feia la prova de la diabetis a la població. També es comenta l’existència d’equips de comunitària independents a Drassanes i Clínic. 

En un altra sentit es manifesta que no es té en compte aquesta dimensió al moment de programar les visites, per exemple en una primera visita en pacients envellits es reserva el doble de temps per a l’atenció donada la complexitat patologia associada amb l’edat, en canvi aquesta consideració no s’aplica en una primera visita amb pacients que parlen ni català ni castellà. 

Sobre les dades de contrast entre les poblacionals i les d’atenció des del CAP es veu una complexitat per a contrastar-les degut a la disparitat, i certa arbitrarietat, de les categories segons està agrupades la població segons l’origen. Per altra banda es proposa passar una enquesta als equips professionals on s’explora les competències interculturals aplicades a l’atenció sanitària més que no tant al coneixement de les realitats culturals. Es considera interessant abordar aquest aspecte si es pensa en algun tipus de xerrada/formació als equips, tot i que l’explicació de certs aspectes de la culturals que intervinguin en l'atenció sanitària per tal de fomentar l’interès en desenvolupar aquestes competències.

Es proposa que ens tornem a reunir el dimarts 16 d’abril a la 13h, pendents de si la figura que coordina a les professionals del servei de mediació que actuen en el CAP i també tenint en compte si hi ha reunió o no de l’EAP Sant Antoni a les 14h.