Associa't

El divendres 13 de novembre vam trobar-nos l'equip d'Associacionisme d'Acció Comunitària, representants de federacions associatives com el Consell d'Associacions de Barcelona, el Consell de la Joventut de Barcelona, el Secretariat de Sants-Hostafrancs-La Bordeta, equipaments com Torre Jussana, i Quepo (com a part de l'equip tècnic de l'Associa't). Amb aquesta trobada vam tenir la oportunitat de compartir visions sobre les necessitats d'acompanyament i enfortiment del teixit associatiu de la ciutat, i la oportunitat de plantejar accions per part de cada actor, i en particular, de la banda municipal, com a Associa't. Des d'un inici, les federacions associatives van compartir una diagnosi molt elaborada i tranversal, fruit de trobades que s'han estat fent els darrers mesos amb entitats de base i diverses federacions de la ciutat, i les conclusions de les quals es troben reflectides, per exemple, en aquest document resum sota el hashtag #SOSAssociacions (elaborat a partir del treball conjunt de 17 federacions associatives de la ciutat). Una diagnosi de les necessitats i perspectives al teixit associatiuDurant el diàleg, van posar-se sobre la taula una sèrie de dificultats que les entitats han estat afrontant (reproduim només punts principals): > Econòmiques, de gestió, laborals, internes: Derivades del tancament, entitats que han hagut de fer ERTOS als seus equips, que han trobat un munt de dificultats i necessitats administratives, tant per continuar la seva activitat, pels tancaments, com per ajudes, etc. Aquí especialment s'ha trobat a faltar una resposta més clara (comunicació) i flexible de l'administració. > Resposta i suport de l'administració/equipaments: A més dels aspectes anteriors (de flexibilitat i comunicació clara), les entitats han necessitat assessorament i suport i, sobretot a l'inici els ha costat de trobar referents en aquesta línia. En un inici, la resposta d'equipaments com Torre Jussana o el CRAJ ha estat valuós, i l'arribada més endavant dels Casals Comunitaris ha estat positiva per situar referents de l'administració als barris. A la necessitat de flexibilitat, comunicació clara i presència, s'hi afegeix la necessitat d'acompanyar i donar suport a la transformació digital de les entitats (participació, tràmits legals, signatures, etc.) > Dificultats en la participació: La manca d'espais de trobada física ha generat als diferents col·lectius una dificultat tant per exercir el seu rol social, com per a poder participar a nivell associatiu. La transformació digital, tot i ser una necessitat, no és fàcil per a la majoria de col·lectius: cal aprenentatge, eines...i tot i així serà insuficient. D'altra banda, moltes entitats de voluntariat sostingudes per gent gran han trobat un buit derivat del fet que, essent població de risc, no han pogut continuar la seva tasca. Així mateix, objectius i eixos socials de transformació que estaven en primera línia, semblen ara aparcats davant objectius d'emergència social. > En l'àmbit de la joventut: Moltes de les situacions anteriors es traslladen a l'àmbit de la joventut, però especialment les dificultats en l'àmbit de la participació: manca d'espais de trobada (universitaris o associatius), tancament per no reconeixement del lleure com activitat educativa, etc. D'altra banda, la precarietat afecta especialment a la franja jove de la població i dificulta l'accés a l'associacionisme i espais d'organització. A més, durant la pandèmia, també s'ha comprovat l'estigmatització del jovent als mitjans de comunicació. Així doncs, cal treballar per tal que els mitjans de comunicació transformin els enfocaments 'estigmatitzadors' d'alguns contiguts periodístics i posicionar les entitats juvenils com un agent vàlid amb qui contrastar les informacions. > Finalment, la incertesa: La situació de pandèmia implica haver de fer previsions que no es compleixen, dubtes sense resposta, etc. I és per això que la flexibilitat, la comunicació clara, i la presència donant suport de l'administració, és tan important en aquesta situació. I quin rol de suport i enfortiment pot tenir l'Associa't en aquesta situació?D'aquestes necessitats i prioritats del teixit associatiu, algunes queden fora de l'abast d'Acció Comunitària. Això no treu que han de quedar registrades al radar, tractar d'aplicar-les quan es pugui, i traslladar el missatge i tractar de facilitar la seva adopció per altres actors rellevants dins l'ajuntament. Per això, també, valia la pena, a partir de l'anàlisi anterior, reflexionar i identificar quin rol pot fer l'Associa't, com a projecte d'enfortiment del teixit associatiu, impulsat per Acció Comunitària. Van sortir diversos eixos d'acció, sota el paraigües d'una afirmació que sembla clau: que les actuacions de l'Associa't han de ser significatives, en tant que projecte de l'Ajuntament. > Visibilitat i comunicació: Sembla haver-hi un consens en què la capacitat que pot aportar l'Associa't és la d'assolir una visibilitat per al teixit associatiu a què moltes entitats no tenen la capacitat d'accedir. Es pensa en mitjans de comunicació (especialment els d'òrbita municipal: BTV, TMB,...) o en recursos de l'Ajuntament (banderoles, agenda). A més d'això, enfortir les capacitats dels recursos comunicatius propis de l'Associa't: la Festa, Ràdio Associa't o campanyes/missatges com els d' #AssociemNos. També és rellevant "generar marca" conjuntament amb federacions i teixit associatiu entorn a un hashtag. > Suport a la presència als espais públics: La Festa ha estat un referent quant a facilitar visibilitat a través de l'espai públic per a les entitats, i aquesta capacitat s'hauria de preservar (tot i el repte de la situació de pandèmia). A més de la Festa, es planteja que l'Associa't pot donar suport a esdeveniments als barris, tant els que tenen tradició i són part central de la vida associativa del barri (com a Sants) -per exemple contribuint a la seva visibilitat; com per a aquells barris on hi ha la voluntat d'organitzar fires o espais inter-associatius i els aniria bé un suport o acompanyament. Això té una música que recorda la idea de fer "petits Associa'ts" en el cas que no es pugui fer a Plaça Catalunya per la Covid. > Contribuir a facilitar respostes als reptes per a la participació interna a les entitats: Les entitats estan tenint dificultats per a generar espais de participació interna (assemblees, reunions, etc.) i s'han d'anar generant i facilitant solucions, entre tots els actors. Algunes propostes, a què Associa't-Acció Comunitària pot donar recorregut, són el Jitsi de Guifinet, o l'adaptació del Decidim fet per la Federació de Cooepratives d'ESS. Es proposa que s'estudiï la possible adaptació/suport d'aquesta última eina per a entitats associatives. Diverses entitats troben dificultats o els ve gran el desenvolupament d'una instància per a elles mateixes. En canvi, tenir un servei que dóna espai per a assemblees i discusions estratègiques, o una facilitació perquè aquestes discorrin de forma efectiva per vies digitals, pot ser un encert. > Espai de diàleg i governança compartida: Els espais de diàleg com els d'aquesta reunió són molt necessaris, però se subratlla la necessitat que fagin avançar en accions. En sintonia amb la conversa, se subratlla la voluntat d'Acció Comunitària de governança compartida, de diàleg comunitari, i en aquesta línia es proposa pujar aquesta conversa a l'espai d'EnComunitat Decidim i donar-li seguiment com a propostes de les federacions. Que la conversa "tingui conseqüències" i la següent reunió sigui de seguiment d'accions ja iniciades és una proposta que genera consens. Podeu obrir el document amb les aportacions sistematitzades de la reunió aquí.

El 2 de març del 2020, l'equip de l'Associa't, va trobar-se amb el grup de ràdios que porten endavant Ràdio Associa't, tant per parlar de les perspectives per a la Festa de l'Associa't del 2020, com per compartir actualitat, i especialment l'arrencada del sistema de governança i diàleg comunitari que es busca impulsar des de l'Associa't. Després d'una conversa sobre aquest últim punt, van sortir les següents necessitats i propostes, del diàleg comú: 1. Un dial legal per a les ràdios associatives: Les ràdios associatives que en tenen, avui en dia, és un dial alegal. (D’altres no tenen dial). Això les posa en la mateixa situació que les ràdios comercials pirates, i les ràdios associatives-comunitàries són un model molt diferent.  Treballar el suport institucional de l’ajuntament: Des d’una declaració de suport; fins a establir contacte amb l’òrgan responsable a presidència de la Generalitat. Una altra via, atès que la competència de les freqüències és estatal, és estudiar els mecanismes per a aconseguir una situació millor, assessorar, fer un pla.  Definir des de les ràdios un pla d’acció i unes prioritats. Serveix més en genèric, però per a aquesta qüestió particular també: entre les ràdios trobar-se i definir les prioritats i el pla en aquesta direcció.  Estudiar la forma en què les ràdios comunitàries puguin ser reconegudes des del marc del patrimoni comunitari que impulsen ajuntament i col·lectius socials; i que això sigui un pas cap a la legalització de les emissores. 2. Més difusió i visibilitat de les ràdios associatives: Les ràdios creuen que la seva tasca i emissions podrien ser més visibilitzades, per exemple pels seus districtes. 3. Definir un full de ruta, demandes i prioritats per a les ràdios Es posa sobre la taula que són les ràdios les que han de proposar les seves prioritats, interessos, demandes, i que a partir d’aquí tenen diferents estructures (TJ, CAB, Ajuntament, Associa’t) amb predisposició a contribuir-hi. 4. Associa’t podria aportar la facilitació de sessions o un procés si les ràdios hi estan interessades.