Pla Comunitari de la Barceloneta

La font dedicada a Carmen Amaya ens recorda que molt a prop es trobaven les barraques del Somorrostro, on la gran bailaora va néixer. Originàriament era un nucli de pescadors on, amb el temps, es van anar afegint famílies obreres que no podien pagar els lloguers de la ciutat. Aquest barri s'estenia des de la fàbrica de la Catalana de Gas fins a la desembocadura de la riera del Bogatell, entaforat entre fàbriques, la via del tren i el mar. No hi havia aigua corrent, llum ni clavegueram i només algunes fonts abastien d'aigua el barri. Els habitants del Somorrostro eren famílies treballadores amb molt pocs recursos econòmics, la majoria immigrants que venien a Barcelona per trobar una feina i millorar la seva vida. També es van afegir famílies gitanes que convivien amb la resta del veïnatge. L'any 1927 hi havia 109 barraques on vivien 421 persones. El barri va créixer molt després de la Guerra Civil espanyola i a principis dels anys cinquanta la població era de 18.000 persones. Finalment l'any 1966 es van enderrocar totes les barraques per ordre del dictador Francisco Franco amb l'objectiu de celebrar unes maniobres navals a la platja. Les famílies expulsades van haver de viure en barracons mentre s'enllestia la construcció del barri de Sant Roc a Badalona. Moltes persones, però, també van anar al barri de la Pau o, fins i tot, a altres indrets de barraques com el Camp de la Bota o la Perona. Temps després, altres habitants del Somorrostro es van repartir per la perifèria de la ciutat, a zones com el barri de la Mina.

Amb la participació de l’Associació Gitana de la Barceloneta.