Pla Comunitari de la Barceloneta
Espai digital de participació del Pla Comunitari de la Barceloneta
Canvis a "2. La Guerra Civil i la lluita antifeixista, a la Pintada del milicià Miquel Pedrola"
Adreça
- +Carrer d'Escuder, 6, Ciutat Vella, 08003 Barcelona
Translation missing: ca.activemodel.attributes.proposal.latitude
- +41.37948
Translation missing: ca.activemodel.attributes.proposal.longitude
- +2.18852
Títol
- +{"ca"=>"2. La Guerra Civil i la lluita antifeixista, a la Pintada del milicià Miquel Pedrola", "es"=>""}
Cos
-
+["
Miquel Pedrola i Alegre va néixer a La Barceloneta el 25 d'abril de 1917. Des de molt jove es va comprometre i va lluitar per la igualtat i la llibertat. Quan es va produir el cop d'estat feixista contra la República, que va donar lloc a l'inici de la Guerra Civil, Pedrola militava al POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), un partit fundat el 1935 d'àmbit estatal, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià. Va lluitar com a milicià antifeixista al front d'Aragó, on es va encarregar de la direcció militar d'una de les centúries. El van matar a prop d'Osca, al setembre de 1936, en un assalt a un molí ocupat per falangistes quan només tenia 19 anys. El 21 de febrer de 1937 la Barceloneta li va retre un gran homenatge i es va fer oficial el canvi de nom del carrer de Sant Miquel pel de Miquel Pedrola. Amb l'arribada del franquisme s'arrencarien les plaques i les pintades, tot i que va quedar algun rastre. L'any 2008 es van trobar restes a la cantonada del carrer de Sant Miquel amb Escuder. A partir d'una campanya veïnal es va aconseguir rehabilitar el grafit i col·locar-hi una placa representativa.
El 21 de febrer del 2023, 86 anys després i 14 d'insistència veïnal, el procés va culminar amb el canvi de nomenclàtor del carrer Almirant Churruca pel de Miquel Pedrola, reparant-se la injustícia i donant-li de nou el lloc que li corresponia al barri, amb un carrer dedicat al seu nom com el 1937 que el feixisme li va prendre.
El record de la seva figura, com la de tants i tantes milicianes que van donar la vida per defensar la llibertat, té el seu lloc merescut al barri i ens ajuda a entendre d'on venen i què representen els discursos neofeixistes i xenòfobs que encara ens podem trobar a l'actualitat, promoguts pels partits d’extrema dreta, hereus del franquisme, que alimenten el rebuig i la discriminació vers els veïns i les veïnes d’altres orígens.
Amb la participació de Pino Suárez, veïna i activista del barri.
", ""]